Hora local actual a Manila

Hores de llum al llarg de l'any a Manila

Sabíeu que...?

El 31 de desembre de 1844 no va passar a les Filipines

Els jeepneys representen al voltant del 2% dels vehicles registrats a Metro Manila. Segons l'autoritat de trànsit de la ciutat, representen el 2,3% del trànsit diari, enfront del 43,75% dels cotxes particulars.

Porten aproximadament el 40% de tots els viatges motoritzats a les Filipines, uns 40 milions de viatges de persona al dia.

Només a Metro Manila, un estudi va situar el trànsit diari de jeepney en prop de 9 milions de persones. Un estudi de la JICA va trobar que els jeepney representaven el 39% de tot el transport públic a la regió de la capital, o 6,8 milions de viatges. La tarifa base és d'uns quinze cèntims dels EUA.

Hi ha aproximadament 200.000 jeepneys a les Filipines, amb entre 42.000 i 55.000 a Metro Manila, depenent de si compteu les franquícies registrades o tots els vehicles en servei. Cadascun transporta una vintena de passatgers.

Val la pena asseure's amb l'aritmètica. Dos per cent dels vehicles. El dos per cent del trànsit. El quaranta per cent dels desplaçaments.

La raó és que la majoria de la gent no té l'alternativa: només un 12% dels residents de Metro Manila posseeixen un cotxe privat. S'ha estimat que la congestió a la capital costa al país uns 67 milions de dòlars al dia, més de 24.000 milions de dòlars anuals, al voltant del 7% del PIB d'aleshores, i els vehicles culpables no són en gran part els que transporten la gent.

El rellotge: Manila té una història d'ajustament del sistema en lloc de la realitat.

Ningú va néixer a les Filipines el 31 de desembre de 1844. Ningú va morir, ningú es va casar, no es va registrar res i no va sortir el sol. La data es va eliminar del calendari per decret.

El motiu es remunta a Magallanes. Navegant cap a l'oest per tot el món, la seva expedició va perdre uns minuts al dia: viatjant amb el sol, cada dia acabava una mica més tard del que va fer per a les persones que havien deixat a Europa. Quan van arribar a les Filipines, el seu calendari anava un dia per darrere del dels asiàtics, que comptaven les dates des de l'oest, i ningú no el va corregir.

Com que la colònia es va administrar a través del Pacífic des de l'Amèrica espanyola, simplement va mantenir aquesta data de l'hemisferi occidental. Així que durant 323 anys, les Filipines van estar un dia enrere dels seus propis veïns. Mentre era diumenge a Manila, era dilluns a Batavia —la moderna Jakarta— a pocs dies de navegació.

L'error era conegut durant segles. Ningú s'ha volgut arreglar.

Llavors, Mèxic es va independitzar el 1821, el comerç entre Manila i Acapulco es va acabar i el comerç amb la Xina i la resta d'Àsia es va convertir en el que importava. Estar un dia fora dels teus socis comercials va deixar de ser una excentricitat i va començar a ser un problema.

El 16 d'agost de 1844, el governador general Narciso Clavería y Zaldúa, amb l'acord de l'arquebisbe de Manila, va decretar que el dimarts 31 de desembre de 1844 seria suprimit. El dilluns 30 de desembre de 1844 va seguir directament el dimecres 1 de gener de 1845.

Val la pena notar com això es diferencia de Roma.

Quan el papa Gregori va eliminar deu dies el 1582, estava corregint una deriva acumulada, i la reforma es va dissenyar acuradament per deixar intac el cicle entre setmana: el dijous encara va seguir el divendres. Ningú va perdre un diumenge.

Manila estava fent una altra cosa completament. No era corregir una deriva; estava travessant la línia de data internacional. Així que les Filipines es van saltar una data i un dia feiner: no hi havia dimarts aquella setmana.

La línia de data en si mai no s'ha fixat per acord internacional; ni tan sols la Conferència Internacional dels Meridians de 1884 la va definir. Aleshores Manila havia estat al costat correcte durant quaranta anys, havent-hi arribat primer, sol i sense preguntar-ho a ningú.