Londres

Sabíeu que...?

Durant 104 anys, una família va vendre London the Time

Per conduir un taxi negre a Londres, has d'aprovar un examen anomenat The Knowledge, i que funciona des de 1865.

Per passar-lo, heu de memoritzar tots els carrers dins d'un radi de sis milles de Charing Cross. Això són aproximadament 25.000 carrers. També heu d'aprendre les ubicacions d'uns 20.000 punts de referència (museus, ambaixades, teatres, clubs, comissaries de policia) i 320 rutes fixades, canonitzades per Transport for London en un document conegut com el Llibre Blau.

Els candidats recorren la ciutat amb ciclomotors amb un porta-retalls lligat al manillar, fins a quinze hores al dia, dient els noms dels carrers en veu alta a mesura que van. La majoria d'ells triguen tres o quatre anys. El més ràpid que algú ho ha fet és de divuit mesos. Al voltant de la meitat no acaben mai.

Els exàmens s'anomenen aparences. Un examinador anomena dos punts a l'atzar i el candidat recita la ruta més curta entre ells. L'únic mapa permès és el del seu cap.

I canvia el cap. En un estudi a la University College de Londres, vuitanta estudiants van ser explorats cerebrals abans de començar, juntament amb un grup de control igualat. No hi havia cap diferència per començar. Quatre anys més tard, els estudiants que es van qualificar van mostrar un augment mesurable de la matèria grisa a l'hipocamp posterior, la regió associada a la memòria espacial. Els que van entrenar i van fallar no van mostrar res. Els controls tampoc. Quan els taxistes es retiren, es redueix.

El rellotge: que és la segona vegada que Londres resol un problema posant la resposta dins d'una persona i fent-la caminar amb ella.

Durant 104 anys, de 1836 a 1940, la família Belville va vendre l'hora correcta a Londres. Van guardar un rellotge de butxaca, un cronòmetre anomenat Arnold, que el portaven a Greenwich cada setmana per posar-lo en contra del rellotge de l'observatori, i després van fer una ruta per la ciutat deixant que els abonats el llegissin.

Ruth Belville encara ho feia als anys 30, a peu, amb rellotge, en una ciutat que tenia ràdio.

Londres va construir el primer meridià i després va contractar gent per portar-lo a mà. Encara està fent el mateix amb el mapa.

L'any 1836 l'Astronomer Royal de Greenwich va tenir un problema: els rellotgers no paraven de trucar a la porta de l'Observatori per preguntar quina hora era. Així que va crear un servei de subscripció i va posar a càrrec un assistent, John Henry Belville.

A Belville se li va donar un cronòmetre de butxaca fabricat per John Arnold a la dècada de 1790. Tothom l'anomenava Arnold. Un cop a la setmana va comprovar Arnold amb el rellotge mestre de l'Observatori, amb una precisió d'una dècima de segon, i després va caminar per Londres fins a uns 200 subscriptors, que van fixar els seus propis rellotges mirant-lo.

Va morir el 1856. A la seva vídua Maria se li va negar una pensió, així que va fer pressions per a la feina, i va dedicar el temps a Londres fins que es va jubilar el 1892, als 81 anys. Aleshores, la seva filla Ruth es va fer càrrec, als 38 anys, i va portar Arnold pels molls de Londres, Clerkenwell, el West End i Baker Street durant uns anys més.

Ruth es va jubilar el 1940, als 86 anys. El negoci havia funcionat durant 104 anys amb un rellotge de butxaca.

La millor part: una empresa rival, la Standard Time Company, va distribuir el temps per telègraf elèctric i va fer una campanya a les aules i als diaris per desacreditar la dona amb la bossa de mà. No la van deixar fora del negoci. Arnold és ara al Museu de la Ciència.

El rellotge: el 1884, vint-i-sis països van acordar que la longitud zero passaria per l'Airy Transit Circle de Greenwich. Cada zona horària de la Terra, inclosa la que està llegint això, es mesura des d'aquesta línia.

El que és divertit, perquè la línia està al lloc equivocat.

La famosa franja de llautó que els turistes es troben a cavall per fer fotografies es troba a uns 102 metres a l'oest d'on el GPS diu que és zero. Això no és un error comès ningú. Airy va anivellar el seu telescopi el 1850 utilitzant una conca de mercuri, que s'alinea amb la gravetat local, i la gravetat local a Greenwich no apunta exactament a l'eix de la Terra. Les dues línies són correctes. Només responen preguntes diferents.

La línia més fotografiada del món està a 102 metres, i tot el planeta s'hi posa el rellotge de totes maneres.

Hores de llum al llarg de l'any a Londres