Sabíeu que...?
Berlín va moure el rellotge i en sis setmanes una dotzena de països ho van copiar
Alemanya cuina entre 550 i 600 tones de carn döner cada dia.
La indústria factura aproximadament entre 2,5 i 3,5 mil milions d'euros a l'any i dóna feina a unes 60.000 persones. Hi ha uns 16.000 punts de venda a Alemanya, dels quals només Berlín té entre 1.000 i 1.500, més que qualsevol altra ciutat alemanya, la qual cosa és apropiat, perquè la cosa es va inventar aquí.
No la carn. L'espit vertical és otomà; la tècnica es remunta al segle XIX, quan un cuiner de Kastamonu, segons informa, va girar el tradicional espit horitzontal. El que es va inventar a Berlín va ser posar-lo a pa i lliurar-lo a algú amb pressa.
El compte habitual acredita a Kadir Nurman, nascut a Istanbul cap al 1933, que es va traslladar a Stuttgart el 1960 com a Gastarbeiter i a Berlín Occidental el 1966. Es va adonar que els treballadors alemanys gairebé no tenien temps per seure i menjar. El 1972 va muntar una parada davant del zoo de Bahnhof per vendre carn de kebab en pa amb ceba i una mica d'enciam, sense salsa.
Mai el va patentar.
Tampoc no ho va afirmar del tot. Preguntat per ser l'inventor, va dir en alemany que potser algú altre també ho havia fet, en algun racó amagat, però ningú no es va adonar: el kebab es va fer conegut gràcies a ell. Altres sí que ho reclamen: Mehmet Aygün diu 1971, a Oranienstraße; Nevzat Salim diu 1969, a Reutlingen. L'Associació de Fabricants de Döner Turcs a Europa va donar a Nurman un premi per a tota la seva trajectòria el 2011. Va morir a Berlín el 2013.
Avui el döner es ven al Vietnam com a menjar típic dels estudiants alemanys.
Una ciutat que ara ha produït dues vegades alguna cosa que tot el món va adoptar, i dues vegades no va mantenir el seu nom.
El 6 d'abril de 1916 el Consell Federal alemany va aprovar una ordre. A les onze de la nit del 30 d'abril de 1916, els rellotges de tot l'Imperi Alemany van avançar una hora i es van mantenir fins a l'octubre.
El raonament era carbó. Europa estava en guerra, i una hora addicional de llum del vespre significava una hora menys d'il·luminació artificial, la qual cosa significava menys carbó cremat a les cases i més disponible per a l'esforç de guerra. Aquesta va ser la primera hora d'estiu del món a nivell nacional.
El que va passar després és la part amb la qual val la pena seure.
Àustria-Hongria va seguir immediatament. Gran Bretanya la va adoptar tres setmanes després, el 21 de maig de 1916. França va seguir el 14 de juny. Després Bèlgica, Dinamarca, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Portugal, Suècia, Turquia, Tasmània, Nova Escòcia i Manitoba.
En aproximadament sis setmanes, una dotzena de països -incloent-hi diversos que estaven activament en guerra amb Alemanya i diversos que s'esforcen molt per mantenir-s'hi fora- havien copiat una ordre administrativa alemanya sobre l'hora que era. La idea ni tan sols era alemanya: un entomòleg l'havia proposada a Wellington el 1895, i se n'havien rigut.
El detall amarg pertany a Gran Bretanya. Un constructor anomenat William Willett havia estat fent campanya exactament per això des de 1907, quan va publicar un fulletó anomenat The Waste of Daylight. El Parlament el va negar durant nou anys. Va morir el 1915. L'any següent Gran Bretanya va adoptar la seva idea, tres setmanes després que l'enemic ho fes primer.
El rellotge: cada canvi de rellotge a la Terra descendeix d'aquell ordre del carbó de 1916. Aproximadament un terç dels països del món encara ho fan dues vegades l'any, movent els horaris de centenars de milions de persones en una hora, dues vegades, cada any, per sempre.
La mateixa Alemanya el va deixar caure el 1919. Els Estats Units el van adoptar el 1918 i el van derogar el 1919, sobretot perquè els agricultors l'odiaven: les seves vaques estaven en hora solar i no havien estat consultades.
I l'argument no s'ha resolt mai. Türkiye va deixar de canviar els seus rellotges el 2016. Brasil el 2019. Mèxic el 2022. La Unió Europea va votar a favor de l'abolició de la pràctica i després, durant anys, no va arribar a acordar per què substituir-la, de manera que Berlín, que va començar tot això, encara avança els seus rellotges cada març.
Fonts i referències
- L'Alemanya Local (600 tones de carn de doner al dia; 16.000 botigues de doner a Alemanya, més de 1.000 a Berlín; facturació anual de 3.500 milions d'euros segons ATDiD; 60.000 llocs de treball segons Tagesspiegel)
- Travel2Berlin (~ 1.500 botigues a Berlín; ~ 550 tones per dia; reclamacions rivals d'Aygün i Salim; narració de broquet vertical a Kastamonu)
- Viquipèdia, *Kadir Nurman* (nascut a Istanbul el 1933; Stuttgart el 1960, Berlín el 1966, parada el 1972; sense patent; declaració pròpia)
- L'Alemanya local, *La història del Döner kebab* (contingut del primer döner: carn, ceba, enciam)
- Fox News/AP i Gulf News (vengut com a "menjar d'estudiants alemanys" al Vietnam; població de 2,7 milions d'origen turc)
- Experiències de Berlín (disputa d'invenció no resolta)
- Arxius Nacionals dels EUA, *Daylight Saving Time Begins, 1916* (Decisió del Bundesrat del 6 d'abril de 1916; correspondència d'època de les ambaixades dels EUA a Berlín i Viena)
- timeanddate.com, *Història del DST a Europa*
- webexhibits.org (llista de països que accepten; Gran Bretanya el 21 de maig de 1916)
- daylightsavingtime.info (William Willett, *The Waste of Daylight*, 1907; mort el 1915; derogació dels EUA el 1919)