Sabíeu que...?
La Xina va col·lapsar cinc fusos horàries en un i mai no va mirar enrere
Per comprar un cotxe de gasolina a Pequín primer has de guanyar una loteria.
La ciutat va introduir una quota de matrícules el 2011 per frenar el creixement dels vehicles i el smog. Les plaques s'assignen per sorteig públic, i les probabilitats s'han enfonsat constantment des d'aleshores. El gener de 2011, un sol·licitant tenia aproximadament un 9,4% de possibilitats. El desembre de 2012 era de l'1,4%. A finals del 2019 era d'un 0,2% aproximadament.
En una ronda el juny del 2018, més de 2,8 milions de persones van competir per 6.333 plaques, amb una probabilitat base d'1 en 2.031, perquè qui fa més temps que participa rep un pes addicional en el sorteig. La quota de cotxes convencionals s'havia retallat de 90.000 per al 2017 a menys de 40.000. Les inscripcions anuals permeses van passar de 240.000 a 100.000.
El temps mitjà a la cua és de 26 mesos. La llista d'espera dels vehicles elèctrics ha passat més de 400.000 persones, i els que hi ha al darrere han d'esperar fins a vuit anys.
Al voltant d'això va créixer tota una economia secundària. Les agències van sorgir per connectar els compradors amb els titulars de plaques existents, segons es calcula al voltant de 15.650 dòlars per a una placa elèctrica i 22.700 dòlars per a una de gasolina. Algunes persones registren cotxes a nom d'un cònjuge i els matrimonis contractats específicament per a aquest propòsit s'han reportat a uns 2.845 dòlars l'any, o 9.816 dòlars durant cinc anys. Altres compren plaques de fora de Pequín per uns 250 dòlars, els lloguen a concessionaris o compren cotxes de segona mà que s'hi adjunten.
Hi ha una troballa realment estranya enterrada a la literatura acadèmica. Com que l'espera mitjana és de més de dos anys, les persones creen hàbits de no conduir mentre fan cua. Un estudi va trobar que després de l'espera estàndard de 26 mesos, la probabilitat que un guanyador realment canviï a conduir cau un 16%, reduint el quilometratge anual de vehicles de la ciutat en 8,48 milions de quilòmetres.
La loteria funciona en part trigant tant que la gent deixa de voler el premi.
Una loteria de matrícules produeix un mercat de matrimonis falsos. Una única zona horària nacional produeix una segona hora nacional. En ambdós casos el sistema oficial es manté, i al seu costat creix un de paral·lel.
La Xina té uns 5.000 quilòmetres d'amplada, des d'uns 73° a l'est fins als 135° a l'est. Això és prou ampli per a cinc zones horàries, i del 1918 al 1949 les va tenir, primer com a proposta i, des del 1939, oficialment.
El 1918 l'Observatori Central de la República de la Xina va proposar cinc zones, oficialitzades més tard:
- Kunlun — UTC+5:30
- Sinkiang–Tibet — UTC+6
- Kansu–Szechwan — UTC+7
- Chungyuan — UTC+8
- Changpai — UTC+8:30
Tres hores d'un cap a l'altre del país.
El 1949 la recentment establerta República Popular va abolir les cinc i va posar tot el país en un sol rellotge: Hora de Beijing, UTC+8. Una directiva del Consell d'Estat el maig de 1980 ho va reafirmar. Des d'aleshores, la Xina ha funcionat amb una zona horària: sense variacions regionals i sense horari d'estiu a part d'un breu experiment entre 1986 i 1991.
Per escala: els Estats Units contigus tenen aproximadament la mateixa amplada i utilitza quatre zones. Rússia utilitza onze. La Xina en fa servir un.
El rellotge: l'efecte és més visible a l'extrem occidental.
A Kashgar, a Xinjiang, el sol a ple hivern no surt fins al voltant de les 10 del matí pel rellotge oficial, i es pon cap a dos quarts de set del vespre. La gent es desperta a les fosques, esmorza a les fosques i comença la jornada laboral abans de la sortida del sol, perquè el rellotge de la paret diu que és l'hora.
A la pràctica, a Xinjiang s'utilitza àmpliament una segona hora no oficial: Hora de Xinjiang o Hora d'Ürümqi, situada dues hores per darrere de Pequín a UTC+6, que coincideix molt més amb el sol local. Pequín en va aprovar l'ús civil el 1986, però els ferrocarrils, els vols i l'administració continuen funcionant amb l'hora de Pequín. És simplement el que passa molta vida diària.
El resultat pràctic és que la gent allà habitualment ha d'establir a quin rellotge es refereix l'hora d'una reunió. Els residents de llarga durada descriuen un hàbit estàndard: enviar missatges de text mitja hora abans d'una cita per preguntar, educadament, si tots dos penseu a la mateixa hora.
I el programari del món sap de tots dos. La base de dades de zones horàries internacionals inclou "Àsia/Xangai" per a l'hora nacional oficial, i també porta "Àsia/Urumqi" a UTC+6, de manera que els sistemes poden representar una hora regional que conviu amb l'hora nacional oficial.
Fonts i referències
- China Daily i Sixth Tone (juny de 2018: més de 2,8 milions de sol·licitants, 6.333 matrícules, 1/2.031; a l'abril, 1/1.963; quota reduïda de 90.000 a menys de 40.000)
- ScienceDirect, *Serendipitat de les restriccions de propietat de vehicles* (disminució de possibilitats del 9,4% el gener de 2011 al 0,2% a finals de 2019; espera mitjana de 26 mesos; disminució del 16% en la probabilitat que els guanyadors passin a conduir; reducció de 8,48 milions de km anuals)
- Viquipèdia, *Loteria de llicències de Beijing* (comissions de l'agència 15.650 $ i 22.700 $; matrimonis simulats 2.845 $/any i 9.816 $/5 anys; matrícula fora de la ciutat 250 dòlars; reducció anual de registre de 240.000 a 100.000)
- Bloomberg (420.000 persones a la cua de vehicles elèctrics; vuit anys per als que estan al final de la línia)
- Wikipedia, *Hora a la Xina* (noms i desplaçaments de cinc zones: Kunlun UTC+5:30, Sinkiang-Tibet UTC+6, Kansu-Szechwan UTC+7, Chungyuan UTC+8, Changpai UTC+8:30; decret ROC de 1918; unificació de 1949)
- Wikipedia, *Xinjiang Time* (circular del Consell d'Estat de maig de 1980; entrada Àsia/Urumqi a la base de dades tz)
- Clockzilla (alba del sol d'hivern a Kashgar al voltant de les 10:00)
- Far West Xina (hàbit de confirmar l'hora de la reunió)
- timeanddate.com, *Fus horari a la Xina* (hora de Xinjiang dues hores després de Pequín; sense DST)
- StudyCLI (prova DST 1986-1991; extensió est-oest del país)