La mitjanit no és una resposta òbvia. És una opció, i durant la major part de la història de la humanitat no va ser la més popular.
Un dia ha de començar en algun lloc, i en realitat només hi ha tres candidats: quan surt el sol, quan es pon, o en algun punt arbitrari de la foscor quan ningú està mirant. Cadascun dels tres ha estat un estàndard nacional oficial, i dos d'ells encara ho són.
EL CAIRO — on es va inventar el dia de vint-i-quatre hores.
Els astrònoms egipcis van dividir el cel en 36 grups estel·lars anomenats decans i els van utilitzar com a rellotge nocturn. Dotze eren visibles durant una nit sencera, de manera que la nit va tenir dotze hores, i el dia va tenir dotze per igualar.
D'aquí ve la jornada de 24 hores, i no s'ha revisat mai. El mateix sistema va produir un calendari civil de 365 dies sense dia de traspàs en absolut; quan Ptolemeu III va proposar afegir-ne un l'any 238 aC, els sacerdots es van negar. Després, el calendari va anar cap enrere a través de les estacions durant 1.460 anys abans de tornar a on va començar.
→ El Caire
ISTANBUL: on el dia va començar a la posta de sol, fins al 1926.
Sota el sistema alaturka otomà, a les dotze en punt es va posar el sol. Això vol dir que el moment es movia cada dia i que tots els rellotges del país s'havien de corregir cada pocs dies, tot l'any, per sempre.
Aquesta feina no es podia centralitzar. Necessitava muvakkithanes, sales de cronometratge annexes a les mesquites, amb especialistes que calculaven i ajustaven contínuament perquè la ciutat es mantingués aproximadament d'acord amb ella mateixa.
La Llei 697, aprovada a Ankara el 26 de desembre de 1925, la va abolir a partir de l'1 de gener de 1926. Els muvakkithanes només es van tancar formalment el 1952.
NAIROBI, on el dia encara comença a la sortida del sol.
L'hora del swahili compta des de l'alba. Les set del matí segons el càlcul internacional són saa moja — l'hora una. El desplaçament és exactament de sis hores, i el dia i la nit funcionen com dos cicles separats de dotze hores.
S'utilitza diàriament a Kenya, Tanzània i Uganda. Els africans orientals multilingües canvien de sistema en funció de la llengua que parlin.
Funciona perquè Nairobi es troba a 1,3 ° sud, on la sortida del sol amb prou feines es mou tot l'any.
→ Nairobi
ADDIS ABEBA: el mateix principi, més un any diferent.
Etiòpia també comença el seu dia a l'alba: les sis del matí internacionalment són les dotze a Etiòpia. Paral·lelament, té un calendari de tretze mesos —dotze dies de trenta més un breu tretzè anomenat Pagumē— que actualment està de set a vuit anys per darrere del gregorià.
L'estructura d'aquest calendari és l'antic calendari civil egipci, heretat a través de l'església copta. El marc que el Caire va construir fa cinc mil anys encara funciona aquí.
PRAGA: el rellotge que es nega a triar.
L'Orloj funciona a la paret de l'antic Ajuntament de Praga des de 1410. Mostra, simultàniament:
- Antiga època de Bohèmia, en què el dia comença al capvespre, el mateix principi que l'Istanbul otomana
- Hora de Babilònia, en què el dia comença a la sortida del sol i les hores de llum del dia es divideixen en dotze, independentment de la durada, el mateix principi que Nairobi i Addis Abeba.
- Hora d'Europa central — hores fixes, comptades a partir de la mitjanit
- Temps sideral: mesurat contra les estrelles en lloc del sol
Una cara de rellotge. Quatre respostes a la pregunta de quan comença un dia. Tot corrent alhora. Tot correcte.
A tot arreu d'aquesta sèrie, una ciutat va discutir sobre aquests sistemes i en va triar un. Praga va construir una màquina que les mostra totes i va deixar la decisió a qui ho busqui.
→ Praga