Istanbul

Sabíeu que...?

Istanbul una vegada reinicia els seus rellotges cada pocs dies. Ara mai els reinicia en absolut.

La pròpia estimació del municipi metropolità d'Istanbul situa el nombre de gats de carrer a la ciutat al voltant d'uns 125.000. Afegiu gats domèstics i la xifra es calcula aproximadament en 200.000. Al costat d'ells hi ha uns 130.000 gossos de carrer.

Ningú sap el nombre real, i així ho diu l'ajuntament. Comptar una població d'animals en llibertat és realment difícil; diferents mètodes produeixen totals molt diferents, i les xifres queden obsoletes en un parell d'anys.

Però aquí teniu la part que val la pena fer l'aritmètica.

El municipi distribueix una tona de menjar sec al dia a 199 punts d'alimentació designats per tota la ciutat.

Una tona sona enorme. Dividiu-ho per la població estimada d'animals del carrer (anomena-ho 255.000 gats i gossos) i arriba a uns quatre grams cada dia. Un gat menja una seixantena.

Així que el govern de la ciutat subministra, com a molt, un poc per cent del que mengen realment els animals del carrer d'Istanbul. L'altre noranta per cent prové d'individus: botiguers que posen bols, residents amb una bossa de croqueta a la porta, cuines de restaurants i petites casetes de gats de fusta que apareixen a les voreres sense que ningú ho organitzi.

Els gats tenen nom. Alguns tenen monuments. Tombili, fotografiat descansant recolzat sobre un colze sobre un paviment de Kadıköy, es va fer famós internacionalment i va ser commemorat amb una estàtua de bronze després de la seva mort. Gli vivia a Santa Sofia i va rebre la visita de turistes que havien vingut a veure l'edifici.

El rellotge: que és una manera útil d'arribar a com aquesta ciutat solia marcar l'hora.

Sota el sistema alaturka otomà, el dia començava al capvespre. A les dotze en punt es va posar el sol, la qual cosa significava que el moment es movia cada dia, i tots els rellotges de la ciutat s'havien de corregir cada pocs dies, tot l'any, per sempre.

Aquesta feina no es podia centralitzar. Necessitava muvakkithanes, sales de cronometratge annexes a les mesquites, i els muvakkits que els ocupaven, calculant i ajustant contínuament perquè la ciutat estigués aproximadament d'acord amb ella mateixa.

Istanbul sempre s'ha fet amb petites correccions constants fetes per moltes mans separades. Va alimentar els seus rellotges d'aquesta manera durant segles, i encara alimenta els seus gats així.

Durant la major part de la història otomana, Istanbul va funcionar en hora gurubi: hores comptades des de la posta de sol. Les dotze no eren migdia ni mitjanit. A les dotze en punt es va posar el sol.

Penseu en què significa això mecànicament. Es mou la posta de sol. Es mou cada dia. Per tant, un rellotge ajustat a l'hora otomana estava malament en qüestió de dies i s'havia d'ajustar contínuament, tot l'any, per sempre. Més tard, el sistema es va conèixer com alaturka saat, per distingir-lo del sistema europeu alafranga.

Això requeria professionals. A les mesquites principals hi havia muvakkithanes, sales de cronometratge, amb un muvakkit, un especialista format en astronomia i matemàtiques. La seva feina consistia a calcular els cinc temps d'oració diaris utilitzant astrolabis, quadrants, rellotges de sol i rellotges d'aigua, i posteriorment rellotges mecànics. El primer i més famós, Ali Kuşçu, va ser nomenat a la mesquita de Fatih muvakkithane el 1470.

Durant un llarg període del segle XIX, Istanbul simplement va funcionar amb ambdós sistemes alhora. Els rellotges del palau otomà es van construir amb dos esferas (alaturka i alafranga) a la mateixa cara, perquè l'imperi realment necessitava saber els dos números.

Les oficines governamentals es van traslladar a l'època europea cap al 1912. Llei núm. 697, del 26 de desembre de 1925, va abolir l'hora d'alaturka a partir de l'1 de gener de 1926. Els propis muvakkithanes no es van tancar formalment fins al 1952, més d'un quart de segle després que el sistema al qual servien s'hagués convertit en il·legal.

El rellotge: ara mira on va acabar Istanbul.

El 2016, Türkiye va abolir l'horari d'estiu i va fixar el país de manera permanent a UTC+3. Els rellotges no s'ajusten mai. Ni estacionalment, mai.

Istanbul es troba a 29° est. UTC+3 està creat per al meridià 45. El que significa que Istanbul funciona ara uns 64 minuts per davant del seu propi sol, de manera permanent, per disseny. A finals de desembre, la sortida del sol no arriba fins al voltant de les 8:30 del matí. Quinze milions de persones comencen els seus dies d'hivern a les fosques, a propòsit.

Per tant, aquesta és una ciutat que abans va emprar astrònoms de les mesquites per mantenir els seus rellotges en conversa contínua amb el cel real, i ara funciona amb un nombre fix sobre el qual no es consulta en absolut.

Les dues decisions van ser deliberades. Tots dos tractaven de ser moderns. Són exactament oposats.

Hores de llum al llarg de l'any a Istanbul