Dos cops l'any, aproximadament un terç dels països del món canvia l'hora. Els altres dos terços no van començar mai, o ho van intentar i es van aturar.
L'aturada s'ha accelerat, i val la pena mirar-la, perquè els arguments sempre són els mateixos i els resultats no.
Istanbul: Turquia va abolir l'horari d'estiu el 2016 i va fixar el país de manera permanent a UTC+3. Els rellotges mai s'ajusten ara, ni estacionalment ni d'una altra manera.
São Paulo — Brasil el va abolir el 2019. El raonament oficial era que els estalvis s'havien evaporat tranquil·lament: l'aire condicionat havia substituït la il·luminació com allò que el país va encendre, i a l'aire condicionat no li importa el que digui el rellotge.
Ciutat de Mèxic: Mèxic la va abolir l'octubre de 2022 després de vint-i-sis anys. Els arguments que es van imposar tenien més a veure amb la salut i el son —i amb els nens que caminaven a l'escola a les fosques— que no pas amb l'energia.
Honolulu - Hawaii va marxar als anys 60 i no va tornar mai més. A 21° nord, amb prou feines hi ha llum del dia estacional per estalviar: el dia més llarg de l'any dura unes 13 hores i 26 minuts, el més curt unes 10 hores i 50 minuts.
Bogotà — Colòmbia només ho va provar un cop —l'«Hora Gaviria» de 1992-93, durant una crisi elèctrica— i ho va abandonar en menys d'un any, per la raó més senzilla possible. Bogotà es troba a 4,7° nord. El dia més llarg de l'any és d'unes 12 hores 23 minuts. El més curt és d'unes 11 hores 51 minuts. No hi ha res a salvar.
Karachi: el Pakistan ho va intentar tres vegades, el 2002, el 2008 i el 2009, cada vegada durant una crisi de poder aguda. Cada intent va ser abandonat. Des d'aleshores no ha mogut el rellotge.
Dhaka: Bangla Desh ho va provar una vegada, el 2009, i va produir el final més estrany d'aquesta col·lecció. L'horari d'estiu estava previst que finalitzi el 30 de setembre. Després de la queixa pública, el govern va avançar la data final al 31 de desembre, de manera que el país va passar els mesos d'octubre, novembre i desembre a l'hora d'estiu, a l'hivern. Una repetició del 2010 es va cancel·lar nou dies abans de començar.
Moscou: la història de Rússia és la més llarga i la més complicada: hora de decret el 1930, horari d'estiu real amuntegat el 1981, hora de decret abolida el 1991 i restaurada el 1992, hora d'estiu durant tot l'any el 2011 i hora estàndard permanent des del 2014.
Sydney: Austràlia no ho va resoldre mai a nivell nacional, perquè és una qüestió d'estat. Queensland va votar no en un referèndum de 1992. Austràlia Occidental ha votat en contra quatre vegades. Nova Gal·les del Sud va votar sí el 1976 i des de llavors ha canviat el seu rellotge cada any.
Lisboa — El cas de Portugal és el més instructiu, perquè Portugal no està en contra de l'horari d'estiu. Encara el fa servir. El que Portugal va rebutjar va ser l'acord d'Espanya: es va traslladar a l'hora d'Europa Central dues vegades, en 1966–76 i 1992–96, i va invertir les dues vegades. Les associacions de pares van matar el segon intent. Els nens anaven a l'escola a les fosques i es negaven a anar al llit perquè encara feia llum.
Llegiu aquests motius junts i apareixerà un patró. Els càlculs energètics rarament decideixen per si sols. El que inclina la balança són els matins, i els nens.