Sabíeu que...?
Egipte va inventar el dia de 24 hores, després va deixar el seu calendari vagar durant 1.460 anys
Egipte distribueix aproximadament entre 250 i 270 milions de barres de pa subvencionat cada dia.
El dret és de cinc pans per persona i dia, extrets d'una targeta intel·ligent del govern, i arriba a uns dos terços de la població, entre 66 i 70 milions de persones.
El pa és aish baladi, i la paraula importa. A la majoria de països de parla àrab, el pa és khobz. En àrab egipci és _aish_, que significa "vida".
L'economia és extraordinària. Des del 1989 fins al juny del 2024, el preu d'un pa subvencionat es va mantenir a cinc piastres, aproximadament una dècima part d'un cèntim dels EUA. Trenta-cinc anys sense ajust, a través de devaluacions, guerres i xocs globals de cereals. Quan finalment va pujar, va passar a vint piastres, deixant encara els beneficiaris pagant aproximadament el 16% del que costa produir el pa; l'estat cobreix l'altre 84%.
Només el programa de pa consumeix uns 9 milions de tones de blat a l'any, uns 3,5 milions cultivats a casa i 5,5 milions importats, la qual cosa és una gran part del motiu pel qual Egipte és sovint el major importador de blat del món. El pressupost 2024/25 hi va destinar aproximadament 125.000 milions d'EGP.
Els egipcis mengen uns 180 quilograms de farina per persona i any. La xifra de comparació que va oferir el cap de l'autoritat estatal de cereals per a altres països era com a màxim de 80.
Això mai ha estat només sobre menjar. El gener de 1977 un intent de retallar les subvencions va produir dos dies de protesta a nivell nacional i es va revertir. L'any 2011 la reivindicació era de pa, llibertat i justícia social, per aquest ordre.
Un nombre fix, mantingut durant generacions, amb la deriva absorbida per tot el que l'envolta. El Caire fa molt de temps que ho fa.
Mira un rellotge. El motiu pel qual té 24 hores en comptes de 18, o 36 o 10, és una decisió presa al Nil fa milers d'anys.
Els astrònoms egipcis van dividir el cel en 36 grups d'estrelles, que més tard els grecs van anomenar decans. Cada decà sortia per l'horitzó uns deu dies després de l'anterior. Els sacerdots els feien servir com a rellotge nocturn: observant quin decà s'enfilava per sobre de l'horitzó, es podia saber l'hora. Al llarg d'una nit sencera se'n veien dotze, així que la nit va rebre dotze hores. El dia en va rebre unes altres dotze, per fer joc. D'aquí ve el dia de 24 hores, i des d'aleshores no s'ha revisat mai.
El mateix sistema va produir el calendari. L'any civil egipci tenia 365 dies: tres estacions: inundació, emergència, collita, de quatre mesos de trenta dies cadascuna, donant 360, més cinc dies addicionals cosits al final i dedicats als aniversaris de cinc déus. Cada mes es dividia en tres decanes de deu dies. Sota l'Imperi Nou, els registres del temple mostren que els dos últims dies de cada decà eren dies de descans per als artesans reials, que s'aproxima al cap de setmana de l'edat del bronze.
Les hores egípcies eren originàriament temporals: les dotze hores de llum del dia eren més llargues a l'estiu i més curtes a l'hivern, perquè havien de dividir per molt que hi havia la llum del dia. Les hores de durada fixa van arribar més tard.
El rellotge: aquí està el defecte, i és magnífic.
L'any civil egipci no va tenir dia de traspàs. Ni un, mai. Així que va passar aproximadament un quart de dia abans de l'any solar real, cada any, sense correcció.
La conseqüència és que el calendari va lliscar cap enrere a través de les estacions contínuament. El dia d'Any Nou i l'autèntic ascens heliacal de Sirius, l'esdeveniment al qual es va construir originalment l'any, només es realitzen una vegada cada 1.460 anys. Una festa de la collita podria arribar enmig de la riuada, i finalment ho va fer.
L'any 238 aC, el Decret de Canop, promulgat per un sínode de sacerdots en honor de Ptolemeu III, va ordenar afegir un sisè dia als dies intercalars cada quatre anys. La reforma no va arrelar mai.
Així doncs, Egipte va inventar el marc sobre el qual encara funciona el planeta sencer, i després va declinar, durant segles, l'única correcció que l'hauria mantingut apuntant al sol.
Fonts i referències
- Zawia3 (~ 250-270 milions de pans al dia; reducció del pes del pa de 130 grams a 90 grams; nombre de beneficiaris reduït de 76,8 milions a 66,7 milions)
- IFPRI i CGIAR (augment de 5 a 20 piasters el juny de 2024, primer augment des de 1989; 1977 "intifada de pa"; lema 2011)
- Informe USDA FAS (els beneficiaris paguen el 16% del cost de producció, l'estat cobreix el 84%; uns 8,5–9 milions de tones de blat a l'any, 3,5 nacionals + 5,5 importats)
- Al Arabiya/Bloomberg (~125.000 milions d'EGP al pressupost de 2024/25)
- The New Humanitarian / GASC (180 kg de farina per persona i any)
- Food Curious (cinc pans per persona i dia; *aish* que significa "vida")
- Universitat de Florida, *Contribucions egípcies a l'astronomia* (els decans condueixen al dia de 24 hores)
- Britannica, *El calendari egipci* (365 dies, tres estacions, cinc dies addicionals)
- Museu Metropolitan d'Art, *Telling Time in Ancient Egypt* (cicle Sothis de 1.460 anys)
- Viquipèdia, *calendari egipci* (dies epagòmens, decans)
- CosmoNova i l'ascens històric (Decret de Canop del 238 aC i el seu abandonament; descans els dos últims dies de cada setmana de deu dies)