Gairebé totes les decisions del rellotge d'aquesta sèrie van allunyar una ciutat del seu propi sol.
Espanya va anar a l'hora de Berlín el 1940 i es va quedar. Malàisia i Singapur es van arrodonir el 1982. Türkiye es va fixar permanentment en UTC+3 el 2016. Islàndia va abolir l'horari d'estiu el 1968 mantenint l'horari d'estiu per sempre. En cada cas, un govern va triar la conveniència administrativa per sobre de la precisió astronòmica, i la bretxa entre el rellotge i el cel es va fer més gran.
Quatre han anat per un altre camí.
ASTANA, 2024: el cas més clar i el més recent.
Durant 96 anys, Kazakhstan es va dividir en dues zones horàries, UTC+5 a l'oest i UTC+6 a l'est. L'1 de març de 2024, tot el país es va traslladar a una sola zona: UTC+5. Els rellotges d'Astana, Almati, Shymkent i dotze regions es van tornar enrere una hora.
El motiu indicat és el que fa que això sigui inusual. Els científics kazakhs van argumentar que UTC+6 no corresponia a l'hora solar natural i que això va afectar negativament els ritmes biològics i la salut humana. El govern va triar la compensació més a prop del sol.
Astana va passar d'uns 74 minuts abans del seu propi migdia solar a uns 14.
→ Astana
LISBOA, 1976 i 1996 — dues vegades rebutjada, dues vegades invertida.
Portugal es troba a uns 9° oest, en línia amb Gran Bretanya i Irlanda, i pertany al GMT. De totes maneres, va provar l'Hora d'Europa Central dues vegades: de 1966 a 1976, i de nou de 1992 a 1996. Les dues vegades va tornar.
La segona inversió va ser impulsada per les associacions de pares. Els nens marxaven a l'escola a les fosques i es neguen a anar al llit mentre encara era clar.
→ Lisboa
CARACAS, 1912 i 2007 — el meridià dret, adoptat dues vegades.
Veneçuela està centrada prop de 67°30′ a l'oest, gairebé exactament a mig camí entre els meridians estàndard a 60° i 75°. No hi caben cap zona d'hora sencera.
El 1912 el país va adoptar UTC−4:30, centrat en el meridià on es troba realment. Caracas estava llavors a uns dos minuts del migdia solar. Ho va renunciar el 1965 per adaptar-se a la pràctica internacional d'hores completes i ho va recuperar el desembre de 2007.
El va tornar a abandonar el 2016, durant una crisi elèctrica. Avui Caracas passa uns 28 minuts per davant del sol.
→ Caracas
SEÚL, 1954: restauració d'un meridià precolonial.
Corea va adoptar UTC+8:30 el 1908, basant-se en 127,5° a l'est, que és astronòmicament adequat per a la península. El 1912, sota el domini colonial japonès, el governador general el va traslladar a UTC+9 per coincidir amb el Japó.
El 21 de març de 1954 el govern va restaurar UTC+8:30, l'estàndard precolonial i el més precís. Va durar fins al 1961, quan el país va tornar a UTC+9 citant l'eficiència administrativa i la coordinació amb els socis comercials.
Per tant, Seül ha tingut el fus horari astronòmicament correcte dues vegades i l'ha renunciat dues vegades.
→ Seül
El que tenen aquests quatre en comú.
No gaire, excepte que en cada cas algú va fer la discussió en veu alta. Pares portuguesos parlant de matins foscos. Científics kazakhs parlen del ritme circadià. Els governs veneçolà i coreà parlen del meridià on es troba el país.
A tot arreu, el rellotge es va moure per al comerç, per l'alineació, per a un aliat, per a un ocupant o per un càlcul d'energia, i el sol no va ser consultat.