Copenhaguen
UTC+2Dinamarca · CEST
Hora local actual a Copenhaguen
dc., 23 de set. 2026
Sortida i posta de sol i hores de llum a Copenhaguen
Guia del fus horari de Copenhaguen
Copenhaguen (Dinamarca) es troba oficialment a la zona horària IANA UTC+2, amb un desplaçament actual respecte al Temps Universal Coordinat (UTC) de undefined. Els rellotges s'avancen a la primavera i es retarden a la tardor: UTC+1 a l'hivern, UTC+2 a l'estiu. Proper canvi d'hora: 25 d’oct. En comparació amb la vostra ubicació (6), Copenhaguen està Nova York. Els dies feiners hi ha aproximadament Nova York hores de coincidència laboral per a una comunicació fluida. Un bon moment per connectar: la franja 15:00–18:00 a Copenhaguen coincideix amb la franja 09:00–12:00 a Nova York. En comparació amb la vostra ubicació (1), Copenhaguen està Londres. Els dies feiners hi ha aproximadament Londres hores de coincidència laboral per a una comunicació fluida. Un bon moment per connectar: la franja 10:00–18:00 a Copenhaguen coincideix amb la franja 09:00–17:00 a Londres. En comparació amb la vostra ubicació (7), Copenhaguen està Tòquio. Els dies feiners hi ha aproximadament Tòquio hores de coincidència laboral per a una comunicació fluida. Un bon moment per connectar: la franja 09:00–11:00 a Copenhaguen coincideix amb la franja 16:00–18:00 a Tòquio. Aquest fus horari també el comparteixen ciutats com Madrid, París, Amsterdam. Tenir en compte aquestes diferències facilita organitzar trucades o viatges amb Copenhaguen.
Informació pràctica sobre Copenhaguen
Copenhaguen (Dinamarca) té aproximadament 1.3M habitants. Avui hi ha unes 17.4 hores de llum: sortida del sol a les 04:30, posta a les 21:54. Els rellotges s'avancen a la primavera i es retarden a la tardor: UTC+1 a l'hivern, UTC+2 a l'estiu. Proper canvi d'hora: 25 d’oct. Es troba a l'hemisferi nord, a uns 56° al nord de l'equador. Es condueix per la dreta
Bandera
Dinamarca
Capital
Copenhaguen 👑
Continent
Europa
Zona horària
CEST · Europe/Copenhagen
Coordenades geogràfiques
55.68°N, 12.57°E
Moneda oficial
DKK (kr)
Prefix telefònic internacional
+45
Sentit de circulació
dreta
Hemisferi
Nord
Idioma oficial
Danès
Sistema de mesura
mètric
Sabíeu que...?
Un serraller danès es va passar la vida construint un rellotge amb un engranatge que gira una vegada cada 25.753 anys
Els copenhaguencs recorren uns 1,4 milions de quilòmetres cada dia.
La circumferència de la Terra és d'uns 40.000 km. Així que una ciutat d'unes 600.000 persones pedala l'equivalent a trenta-cinc voltes al planeta, diàries, i després ho torna a fer demà.
La resta de números se'n deriven. A Copenhaguen hi ha unes 675.000 bicicletes i uns 120.000 cotxes: les bicicletes superen en nombre els cotxes més de cinc a un. Al centre de Copenhaguen hi ha més bicicletes que residents. El 62% dels residents de Copenhaguen es desplacen a la feina o als estudis en bicicleta; 9% conducció. Només un pont, Dronning Louises Bro, transporta fins a 36.000 ciclistes al dia, el que el converteix en un dels passos en bicicleta més concorreguts de tot arreu.
El 63% dels membres del parlament danès, que es troba al centre de la ciutat, van a la feina en bicicleta.
Res d'això va passar ràpidament, i aquest és el punt. Copenhaguen va construir almenys una milla de carril bici cada any entre 1912 i 1969. Entre 1975 i 1985 va construir cinc milles a l'any. L'any 1970, quan la ciutat va començar a comptar, el trànsit diari era de 351.133 cotxes contra 100.071 bicicletes. El 2016 el recompte es va invertir per primera vegada: 265.700 bicicletes, 252.600 cotxes.
Això va costar quaranta-sis anys afegint-hi una mica cada any.
El rellotge: que és exactament com aquesta ciutat va construir el seu objecte més famós.
Jens Olsen va passar dècades dissenyant el Verdensur, el rellotge mundial de l'Ajuntament de Copenhaguen: dotze moviments enllaçats, 15.448 parts individuals, ferides a mà un cop per setmana. El seu engranatge més ràpid gira una vegada cada deu segons. El seu més lent completa una revolució cada 25.753 anys, seguint el balanceig de l'eix de la Terra.
Olsen va morir el 1945, deu anys abans que s'acabés. Va ser iniciat l'any 1955 pel rei de Dinamarca i la néta d'Olsen, i des d'aleshores ha funcionat.
Copenhaguen és una ciutat que se sent còmoda amb coses que només tenen sentit si hi continues afegint-hi durant molt de temps.
Quan Jens Olsen tenia vuit anys, va llegir una novel·la danesa en què es trencava un rellotge. El va molestar. Si algú l'hagués construït, algú podria arreglar-ho. Va decidir que seria aquella persona.
Es va formar com a serraller, després com a fabricant d'instruments i després com a rellotger. Als vint-i-cinc anys va viatjar a Estrasburg per estudiar el rellotge astronòmic de la catedral, tornant una i altra vegada per anotar com funcionaven les seves funcions. Llavors va començar a calcular un dels seus.
El rellotge mundial de Jens Olsen, el Verdensur, es troba a l'Ajuntament de Copenhaguen. Té dotze moviments i 15.448 parts individuals. És totalment mecànic i s'ha de enrotllar a mà un cop per setmana.
Mostra l'hora de Copenhaguen, l'hora solar, l'hora al voltant del món, la sortida i la posta del sol, l'hora sideral, un calendari perpetu, les posicions dels planetes i les dates dels futurs eclipsis solars i lunars.
I després hi ha els engranatges.
El més ràpid completa una revolució cada deu segons. El més lent fa una revolució cada 25.753 anys. Aquest engranatge segueix la precessió de l'eix de la Terra: la lenta oscil·lació que mou la posició del nord celeste durant uns vint-i-sis mil·lennis. Ara mateix està girant. S'ha mogut uns tres graus des que va començar.
Olsen no va viure per veure'l córrer. Va morir l'any 1945. Finalment, el rellotge es va posar en marxa el 1955, pel rei de Dinamarca i la néta d'Olsen. La seva làpida diu, més o menys: astro-mecànic, rellotge mundial.
Un detall accidental: el dial planetari mostra vuit planetes. Olsen va acabar els seus càlculs abans que Plutó fos descobert el 1930, de manera que mai no va fer el tall. Durant setanta-sis anys, el rellotge es va considerar lleugerament incorrecte. L'any 2006 la Unió Astronòmica Internacional va reclassificar Plutó i el rellotge tranquil·lament va tornar a ser correcte.
El rellotge: Copenhaguen es troba a 55,7 ° nord, la qual cosa produeix un dels canvis de llum diürn més amplis d'aquesta llista: aproximadament disset hores i mitja de llum a mig estiu i amb prou feines set a finals de desembre.
Que és un lloc adequat per al Verdensur. Sobre terra, la ciutat corre sobre un sol que no es pot decidir. A l'interior de l'Ajuntament, un engranatge que no completarà el seu primer gir complet fins aproximadament l'any 27.700 circula de totes maneres, una setmana a mà.
Fonts i referències
- Visiteu Copenhaguen i el Fòrum Econòmic Mundial (~1,4-1,44 milions de km per dia; 675.000 bicicletes, 120.000 cotxes)
- Acció Climàtica (cens 2016: 265.700 bicicletes, 252.600 cotxes; 351.133 cotxes, 100.071 bicicletes el 1970)
- Estat del verd / Kopenhag Belediyesi Bisiklet Raporu (sakinlerin %62'si bisikletle, %9'u arabyla)
- Forbes (almenys una milla de carril bici per any des del 1912 fins al 1969; cinc milles per any del 1975 al 1985)
- Brainscape/Kopenhag verileri (Dronning Louises Bro'da günde 36.000 bisikletli; parlamento üyelerinin %63'ü)
- Viquipèdia, *Rellotge mundial de Jens Olsen* (12 moviments, 15.448 parts, revolt setmanal, marxa més ràpida 10 segons, més lent 25.753 anys)
- Biblioteca Linda Hall, *Científic del dia: Jens Olsen* (Omissió de Plutó; funció de l'engranatge de precessió)
- ateliera.dk (funcions detallades dels dials; visites a Estrasburg; biografia d'Olsen)
- Scala Advance (operada pel nét de King i Olsen el 1955; làpida al cementiri de Bispebjerg)
Hores de llum al llarg de l'any a Copenhaguen
El sol i el rellotge a Copenhaguen (2026)
Copenhaguen es troba a 12.6° E. El seu fus horari, UTC+1, es basa en el meridià 15° E. La diferència de 2.4° fa que el rellotge vagi uns 10 minuts avançat respecte al sol: el migdia solar arriba cap a les 12:10 i no a les 12:00. Amb l'horari d'estiu els rellotges s'avancen 60 minuts, cosa que amplia la diferència a 70 minuts i porta el migdia solar a les 13:10.
El dia més llarg del 2026 és el 22 de juny, amb 17 h 33 min de llum. El més curt és el 22 de desembre, amb 7 h 1 min. La diferència entre tots dos és de 10 h 31 min. Prop del cercle polar, l'any oscil·la amb força entre llargs períodes de llum i de foscor.
La sortida de sol més matinera i la posta més tardana no coincideixen amb el dia més llarg. A Copenhaguen el sol surt més d'hora el 19 de juny, a les 04:25, mentre que la posta més tardana arriba el 25 de juny, a les 21:58. Les separa l'equació del temps: l'òrbita el·líptica de la Terra i la inclinació del seu eix avancen i endarrereixen el migdia solar uns quants minuts al llarg de l'any.
El cel continua clar una estona després de la posta de sol. A Copenhaguen aquest crepuscle civil dura uns 37 minuts a l'equinocci, i arriba a 61 minuts al solstici.
Totes les xifres d'aquesta secció es calculen a partir de la latitud, la longitud i el fus horari IANA de la ciutat amb els algorismes solars de la NOAA (Spencer, 1971), amb una precisió d'uns ±2 minuts d'arc per sota dels 65° de latitud.