Sabíeu que...?
Lisboa va enviar un qüestionari i va inventar accidentalment una ciència
Una fleca de Lisboa ven més de 20.000 pastissos de natilla al dia.
La Fàbrica de Pastéis de Belém obre a les vuit del matí i tanca a les onze de la nit. Vint mil pastissos en quinze hores funcionen a aproximadament vint-i-dos per minut, sostinguts, tot el dia, cada dia. Els caps de setmana ocupats, la xifra es pot duplicar i, en el punt àlgid, la botiga n'ha reportat més de 50.000 en un sol dia.
Ho fan des de 1837, amb la mateixa recepta.
L'origen és una cadena de petites decisions pràctiques. Els monjos del monestir dels Jerònims feien servir les clares d'ou per amidonar la roba i clarificar el vi, cosa que els va deixar molts rovells. Convertien els rovells en pastissos de nati i els venien als viatgers que arribaven amb vaixell de vapor. Quan la Revolució Liberal va provocar el tancament dels monestirs portuguesos el 1834, els monjos van vendre la recepta a la sucrera del costat. Tres anys després els propietaris de la refineria van obrir una botiga.
La recepta no s'ha publicat mai. És conegut per un petit nombre de pastissers, que fan les pastissos en una sala que la botiga anomena taller secret. Qualsevol altra tarta de natilla a Portugal, i n'hi ha moltes a tots els cafès del país, és un pastel de nata. Només els fets en aquell edifici són pastéis de Belém.
Fins i tot hi ha un proverbi adjunt: una núvia que se'n menja mai no es traurà l'anell. Les parelles apareixen amb vestit de núvia.
Però la data que va marcar Lisboa és molt més antiga que la fleca. El matí de l'1 de novembre de 1755 —Dia de Tots Sants, amb les esglésies plenes—, un terratrèmol estimat entre 8,5 i 9 graus va assolir les costes de Portugal. La sacsejada va durar entre tres i sis minuts i va obrir fissures de cinc metres d'amplada al centre de Lisboa. Uns quaranta minuts més tard, un tsunami d'uns sis metres d'alçada va arribar al port. Aleshores, les espelmes que havien caigut a les esglésies van calar foc al que quedava.
El que va passar després és la part interessant.
El 26 de gener de 1756, el marquès de Pombal va enviar als bisbes de Portugal un conjunt de tretze preguntes, per copiar-les i passar a tots els rectors, que les havien de presentar als seus feligresos. A quina hora va començar? Quant de temps va durar la sacsejada? Quantes onades i a quina distància? Semblava que venia d'una direcció? El mar va pujar primer o va caure? Els animals es van comportar de manera estranya?
El qüestionari no feia cap menció de Déu. Pombal volia observacions, no teologia.
646 respostes van tornar. Encara es troben a l'arxiu nacional. Als segles XX i XXI, els sismòlegs van utilitzar aquestes respostes —recollides pels sacerdots del poble dels agricultors i pescadors— per reconstruir i modelar el tsunami de 1755. Una de les falles proposades com a origen del terratrèmol porta avui el seu nom.
Pombal també va reconstruir la Baixa sobre una gàbia de fusta, la gaiola pombalina, entre els primers edificis deliberadament resistents als terratrèmols. Va provar el disseny construint petits models de fusta i marxant tropes al seu voltant per simular la sacsejada. Preguntat per què els nous carrers eren tan absurdament amples, va dir: "Algun dia seran petits."
El rellotge: Lisboa es troba a 9° oest i funciona a la mateixa hora que Londres, que és més o menys correcta per a la seva longitud i la situa una hora sencera darrere de Madrid, a 500 quilòmetres de distància.
Portugal ha provat l'alternativa. Dues vegades. Del 1966 al 1976, i de nou del 1992 al 1996, el país va passar a l'hora d'Europa Central per alinear-se amb Espanya i gran part de l'Europa continental. El migdia solar va derivar cap a la una i mitja. A l'hivern el sol sortia a mig matí; a l'estiu encara feia llum més enllà de les deu de la nit.
Les associacions de pares ho van matar. Els nens anaven a l'escola a les fosques i després es negaren a anar al llit perquè fora encara feia llum. El febrer de 1996 el primer ministre va anunciar que Portugal tornaria.
Lisboa va fer l'experiment en què encara viu Madrid. La primera vegada va durar deu anys; la segona, quatre. Una ciutat que ha fet un sol pastís amb una recepta inalterada des del 1837 i ha canviat la seva zona horària nacional quatre vegades en trenta anys.
Fonts i referències
- Viquipèdia, *Pastel de nata* (vendes de més de 20.000 al dia; Fábrica de Pastéis de Belém sent l'únic lloc que produeix l'original; llista Guardian dels "50 millors aliments del món" el 2009; Meravelles de la gastronomia portuguesa el 2011)
- Portugal.com (fundat el 1837; tancament del monestir el 1834 i venda de la recepta a una refineria de sucre)
- Lisboa Cool (~20.000 vendes per dia, duplicant-se els caps de setmana)
- Celina Tours (en el seu punt àlgid, va superar els 50.000 pastissos venuts en un sol dia; la recepta era coneguda per un nombre limitat de pastissers)
- Portugal The Simple Life (reda de la núvia; horari d'obertura de la botiga de 08:00 a 23:00)
- Mister Nata (ús de clara d'ou en l'amidonació i clarificació del vi)
- lisbonquake.com, *O Inquérito* (26 de gener de 1756, 13 preguntes)
- Revista Hakai, *El terratrèmol que va portar la Il·luminació* (646 respostes; cap menció de Déu a l'enquesta)
- New World Encyclopedia (pregunta sobre el comportament dels animals; maquetes de fusta posades a prova fent desfilar tropes al seu voltant; "algun dia seran petits")
- Arxiu UPI, 16 de febrer de 1996 (Guterres anuncia el retorn a l'hora anterior; paper de les associacions de pares)
- worlddata.info (períodes 1966–76 i 1992–96; canvi de sol a les 13:30)