Zuric

Sabíeu que...?

Suïssa va construir un rellotge que està deliberadament equivocat durant 58,5 segons de cada 60

Suïssa té més espais de refugi nuclear que persones.

Hi ha més de 370.000 refugis al país, uns 360.000 privats i entre 9.000 i 10.000 públics, que proporcionen espai per a uns nou milions de persones en un país de 8,6 milions. La cobertura és del 107 al 114%.

No es tracta d'un llegat de la Guerra Freda que ningú no va poder enderrocar. És la llei actual. L'article 46 de la Llei Federal de Protecció Civil exigeix que qualsevol persona que construeixi un edifici residencial hi construeixi i equipi un refugi, i exigeix que els municipis proporcionin refugis públics quan el subministrament privat no sigui inferior. Els nous residents paguen una tarifa única (actualment proposada entre 800 i 1.400 CHF per habitatge) per a la construcció i el manteniment.

Suïssa encara gasta en ells. Es destinen al voltant de CHF 220 milions durant quinze anys, amb una despesa anual de manteniment que augmenta de 9 milions de CHF a CHF 15 milions a partir del 2027. S'estan modernitzant dos-cents búnquers més grans.

La distribució és desigual —Ginebra només té una cobertura del 75%— i uns 100.000 dels refugis privats més petits, construïts per a set persones o menys, s'estan jubilant.

I mentrestant, són cellers. I saunes. I trasters. La Universitat de Berna manté les coses en una. El refugi Sonnenberg a Lucerna té la seva entrada al mig d'un parc infantil.

El rellotge: que fa que l'exportació més famosa de Zuric tingui un cert sentit.

El rellotge ferroviari suís, dissenyat per Hans Hilfiker, té una agulla de segon que completa el seu circuit en 58,5 segons i després s'atura a la part superior, esperant uns 1,5 segons que arribi l'impuls dels minuts del rellotge mestre. Està construït deliberadament per arribar aviat i fer una pausa.

L'objectiu declarat de Hilfiker era portar la calma fins a l'últim moment abans de la sortida. La mà està tècnicament equivocada durant gairebé tot el minut, per tal de tenir exactament la raó en l'únic instant que importa.

Un país de 8,6 milions de persones ha construït i mantingut nou milions de llocs d'acollida per a un esdeveniment que no ha passat, i hi posa vi mentre espera. El rellotge fa el mateix cada seixanta segons.

El 2012, Apple va enviar iOS 6 amb una aplicació de rellotge la cara de la qual era un esfera en blanc i negre sense números i una segona mà vermella que acabava en un petit disc. Els Ferrocarrils Federals Suïssos es van adonar. El disseny està protegit legalment. Apple no ho havia preguntat.

L'acord no es va revelar, però s'ha informat àmpliament d'uns 16 milions d'euros, per a un rellotge dissenyat per a andanes de trens per un enginyer ferroviari als anys quaranta.

L'enginyer va ser Hans Hilfiker (1901–1993), i el motiu pel qual el seu rellotge és famós no és el disseny. És la segona mà, que s'equivoca a propòsit.

Els horaris del ferrocarril suís no contenen segons. Els trens surten tot el minut, sempre. Així, cada rellotge d'estació del país és impulsat per un impuls elèctric enviat per la xarxa telefònica des d'un rellotge mestre, una vegada per minut, que fa avançar l'agulla dels minuts.

La segona mà, però, funciona amb el seu propi motor, i Hilfiker la va configurar deliberadament perquè funcioni ràpidament. Completa el seu cercle del dial en 58,5 segons. Aleshores s'atura a les dotze i espera aproximadament un segon i mig fins que arribi l'impuls mestre, l'agulla dels minuts salti i els trens s'alliberin.

El motiu indicat per Hilfiker de la pausa: "portar calma en l'últim moment i facilitar la sortida puntual del tren."

Així, durant 58,5 segons de cada 60, el símbol de puntualitat més famós del món us mostra el moment equivocat. Arriba aviat i espera. El que realment importa només és exactament en un instant, i és just en aquest instant a totes les estacions de Suïssa simultàniament.

L'electrònica moderna va fer que la pausa fos innecessària fa dècades. Els suïssos ho van mantenir igualment.

El rellotge: va haver-hi un breu escàndol. Al voltant de l'any 2014, per estalviar diners, els ferrocarrils van començar a retirar en silenci les segones mans quan els seus motors separats es van desgastar. Els viatgers estaven molestos. Els dissenyadors van acusar el ferrocarril de vandalisme. Un diari de Zuric es va queixar, raonablement, que sense la mà vermella no es pot distingir cinc segons passat el minut de cinquanta-cinc.

El rellotge es va quedar. És una marca registrada, amb llicència d'un rellotger des del 1986, i encara es troba penjada a milers d'estacions suïsses fent el mateix que ha fet des del 1955: córrer al voltant del dial, arribar aviat i quedar-se perfectament quiet durant un segon i mig mentre la xarxa ferroviària d'un país sencer es posa d'acord en quin minut és.

Hores de llum al llarg de l'any a Zuric