Sabíeu que...?
França va mesurar el planeta i després es va negar a dir "Greenwich" durant 67 anys
El 94% dels parisencs viuen a cinc minuts a peu d'una de les 1.180 boulangeries de la ciutat.
A tot França hi ha unes 35.000 fleques, que donen servei a uns 12 milions de clients al dia. L'Observatoire du Pain —França té un Observatori del Pa, i aquest és el fet menys sorprenent del paràgraf— estima que es consumeixen 320 baguettes per segon.
Fes l'aritmètica i les xifres discuteixen lleugerament entre si. Les federacions de fleques situen la producció anual en sis mil milions de baguettes; altres recomptes diuen deu mil milions. Sis mil milions equivalen a uns 190 per segon durant tot l'any; la famosa xifra de 320 correspon al recompte més alt, de deu mil milions. Sigui com sigui, són entre setze i vint-i-set milions de baguetes que surten cada dia dels forns francesos.
El consum està baixant i ha estat durant un segle. El francès mitjà ara menja al voltant de 105 grams de pa al dia, per sota dels 114 del 2015. Just després de la Segona Guerra Mundial eren 900 grams. Abans de la Revolució s'acostava més al quilo, i no era una guarnició, era el menjar.
El comerç també es redueix. El ministeri de cultura va assenyalar, quan va designar la baguette per a l'estatus de la UNESCO, que França tenia 55.000 fleques artesanals el 1970, una per cada 900 persones, aproximadament, i 35.000 avui, una per cada 2.000. La baguette va ser inscrita com a patrimoni cultural immaterial l'any 2022.
El rellotge: i aquí teniu la part molt francesa.
La baguette està definida per llei. Una estatut de 1920 va fixar el seu pes mínim en 80 grams i la seva longitud màxima en 40 centímetres. La paraula boulangerie està protegida pel Codi de Consum: per utilitzar-la, el pa s'ha de preparar i coure al local i mai s'ha d'haver congelat.
França legisla les unitats. El metre, el segon i el pa.
El 1791 l'Assemblea Nacional francesa va decidir que el món necessitava una unitat de longitud que no pertanyia a ningú en particular. Ni un peu de rei. Alguna cosa derivada de la mateixa Terra.
Així, entre 1792 i 1799, els aparelladors francesos van triangular un arc de meridià que travessa París, de Dunkerque a Barcelona, a través d'una revolució i una guerra, per tal de definir el metre com una fracció de la distància del pol a l'equador.
França va mesurar el planeta per inventar un governant. Aquest és el nivell de compromís que estem tractant.
El meridià de París havia estat la longitud zero de França des de 1667, fixat per l'Académie des Sciences i passant per l'Observatori de París. Els mapes francesos, la navegació francesa i l'hora francesa van sortir d'ell.
Després, el 1884, vint-i-sis països es van reunir a Washington i van votar per fer de Greenwich el primer meridià del món. Aproximadament el 72% del tonatge marítim mundial ja l'utilitzava. La votació va ser, pràcticament parlant, un tràmit.
França no la va adoptar. No durant vint-i-set anys.
El 9 de març de 1911, França finalment va alinear la seva hora legal amb Greenwich. La llei definia l'hora francesa com a "Hora mitjana de París, retardada de nou minuts i vint-i-un segons".
És l'hora de Greenwich. Exactament, al segon: nou minuts vint-i-un és precisament la diferència de longitud entre els dos observatoris. La legislació simplement havia trobat una manera de dir GMT sense dir Greenwich.
El fraseig es va mantenir en la llei francesa fins a 1978.
Seixanta-set anys de temps civil nacional definit com el temps de París, però més lent. Mentrestant, la Torre Eiffel havia estat emetent senyals horaris dues vegades al dia des de 1910, a 40 quilowatts, a vaixells i colònies d'arreu del món, transmetent, a partir de 1911, l'hora oficial francesa, que era l'hora mitjana de Greenwich, que ningú en el llibre d'estatuts francès estava disposat a anomenar pel seu nom.
Fonts i referències
- TravelGumbo (el 94% dels parisencs es troben a cinc minuts de 1.180 fleques)
- The Local France i Observatoire du Pain (35.000 fleques, 12 milions de clients per dia; 320 baguettes per segon; 105 grams per dia, 114 grams el 2015)
- La revista Smithsonian i la Federació de flequers francesos (sis mil milions de baguettes a l'any)
- Google Arts & Culture i Planetoscope (deu mil milions de xifres; 900 grams de postguerra)
- Gulf News / AFP (Ministeri de Cultura: 55.000 fleques artesanals el 1970, 35.000 avui; llei de 1920, 80 grams i 40 centímetres)
- Taula de tast (tescilis UNESCO 2022)
- Google Arts & Culture (article L. 122-17 del Codi de consum, requisit de cuina in situ)
- Dava Sobel, *Longitud* (la redacció de 1911)
- Coordinadament, *Per què Greenwich és el primer meridià* (va romandre en vigor fins a 1978)
- Légifrance, *Loi du 9 mars 1911* (la llei de 1911); NIST, *Radio Controlled Clocks* (senyals horaris de la Torre Eiffel dues vegades al dia des de 1910, ~150 kHz, ~40 kW); Royal Observatory Greenwich, *The adoption of a Prime Meridian and the International Meridian Conference of 1884* (72% del tonatge marítim); Wikipedia, *History of the metre* (decisió de 1791; mesura del meridià de 1792–1799)