Hora local actual a Madrid

Hores de llum al llarg de l'any a Madrid

Sabíeu que...?

Espanya posa els seus rellotges a Berlín i mai els torna enrere

Madrid té més de 21.400 bars, que donen servei a una ciutat d'uns 3,4 milions d'habitants, aproximadament un bar per cada 159 residents.

El conjunt d'Espanya és el país de bars més dens de la Unió Europea. Segons el conjunt de dades, la xifra nacional va des d'una barra per 169 fins a una per cada 207 habitants. L'institut espanyol d'estadística comptabilitza 277.539 establiments d'hostaleria en una població de 47,3 milions.

El que produeix la comparació que més gaudeixen els espanyols: Espanya té més bars que llits d'hospital. Hi ha al voltant de 163.437 llits d'hospital al país, un per cada 289 persones. Hi ha un bar per aproximadament cada 170.

Les xifres regionals estan igualment desequilibrades. Només Andalusia compta amb 58.486 establiments, segons els informes, més que Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Irlanda junts. Catalunya en té 54.509. Madrid la comarca, 36.248.

Una advertència sobre la definició: "bar" aquí es compta de manera àmplia i inclou cafeteries, gelateries, restaurants i cerveceries, a qualsevol lloc on us pugueu seure a prendre un cafè o una cervesa. Aquest és el punt, però. Un bar espanyol no és un local nocturn. Serveix torrades amb tomàquet a les vuit, un bocadillo a les onze, un menú del dia de tres plats a les dues i tapes a les nou.

El rellotge: que ens porta a per què el dia espanyol sembla tan estrany des de fora, i per què no ho és.

Els bars no obren tard. El rellotge és aviat.

Espanya va adoptar l'hora del mig de Greenwich el 1901, que és el que demana la seva geografia. La major part de l'Espanya continental es troba a l'oest del meridià de Greenwich. Per longitud pertany a la Gran Bretanya, Portugal i el Marroc.

Aleshores, el 16 de març de 1940, a les onze de la nit, Franco va avançar els rellotges una hora per igualar l'Alemanya nazi. Va ser un gest —Espanya es va mantenir neutral— i el govern va dir que el canvi es revertiria en el seu moment.

Això va ser fa més de vuitanta anys. Espanya encara està a l'hora de Berlín. Ara és el país més occidental d'Europa amb l'hora d'Europa central i comparteix el rellotge amb Polònia i Hongria. Les Illes Canàries, sens dubte, funcionen en GMT. Madrid és a gairebé 4° oest, amb un rellotge pensat per al meridià 15° est, cosa que la deixa aproximadament 75 minuts per davant del seu propi sol.

Les conseqüències no són subtils. A Galícia, a l'extrem nord-oest, el sol d'hivern no surt fins cap a les nou del matí: els nens comencen el dia escolar a les fosques. La televisió espanyola en horari de màxima audiència va des de les deu de la nit fins passada la mitjanit.

I el famós horari espanyol resulta que no és gens un tarannà. Com diu un professor de negocis espanyol: els espanyols dinen a les 14.00 i sopen a les 21.00, però mesurats amb la posició del sol, és a dir, a les 13.00 i a les 20.00. Exactament quan menja la resta d'Europa. Espanya no menja tard. El rellotge d'Espanya va ràpid i tothom s'hi ha ajustat educadament durant tres generacions.

Una comissió parlamentària va recomanar tornar al GMT el 2013. El govern ho va tornar a estudiar el 2016. No va passar res.

Si això sona familiar, ho hauria de fer. Buenos Aires fa exactament el mateix: corre aproximadament cinquanta-quatre minuts per davant del seu propi sol, i té exactament la mateixa reputació de menjar tard.

Dos països, dos continents, sense connexió entre ells, un mateix mecanisme: algú va moure el rellotge i tota una cultura es va reordenar al voltant del nou número i després es va descriure com apassionada per la nit.

Portugal, per la seva banda, es troba a 500 quilòmetres a l'oest de Madrid i una hora enrere, i va intentar l'arranjament d'Espanya dues vegades abans de renunciar-hi.