Sabíeu que...?
Durant cinquanta anys, dos rellotges es van enfrontar a una plaça de Bombai, a 38 minuts de diferència
Fins a 1955, Bombai va mantenir el seu propi temps. L'hora de Bombai va passar 38 minuts i 50 segons per darrere de l'hora estàndard de l'Índia, i el rellotge que vas utilitzar va dir alguna cosa sobre qui eres.
La baralla va començar aviat. Un primer intent d'imposar una sola vegada a la ciutat va fracassar el 1870. El 1881 el governador, Sir James Fergusson, va ordenar que totes les oficines governamentals s'anessin a l'hora del ferrocarril i va convidar el públic a seguir-ho. La ciutat no es va impressionar: va correr el rumor que el sobtat entusiasme del governador per l'estandardització tenia molt a veure amb ell haver perdut trens dues vegades. El govern es va veure obligat a restaurar l'hora local el 1883.
Aquell mateix any, el senat de la Universitat de Bombai va passar una reunió discutint sobre quina hora hauria de ser la nova torre del rellotge de 280 peus de la universitat. L'argument d'un membre era simplement que el rellotge i la torre pertanyien a Bombai, per la qual cosa haurien de mantenir l'hora de Bombai.
Després, el 1905–06, el virrei, Lord Curzon, va imposar l'hora estàndard de l'Índia a nivell nacional. Aquest era el mateix Curzon que acabava de dividir Bengala, i a Bombai, rebutjar el seu rellotge es va convertir en una manera de rebutjar-lo. Les torres del rellotge públic van ser apedredes. Obrers d'oficina i obrers de fàbriques en vaga. Es va signar una petició contra l'IST alegant que era contrària als principis de la ciència moderna.
Al Jacob Sassoon Mill, més de 2.000 treballadors es van reunir i van destrossar l'oficina del cronometrador, perquè el nou temps significava començar a treballar abans de l'alba. El molí va cedir terreny i els va deixar començar a les 6 a.m. hora de Bombai - 6:39 a.m. hora estàndard - és a dir, a la sortida del sol.
El rellotge: i després la ciutat simplement va funcionar amb tots dos, durant cinquanta anys.
Els diaris van imprimir la llista diària de compromisos amb "BT" o "ST" al costat de cada entrada, de manera que sabíeu a quina hora i a quina política pertanyia l'esdeveniment. El rellotge que coronava Victoria Terminus mostrava l'hora estàndard. Just a l'altra banda de la plaça, els rellotges de la Corporació Municipal indicaven l'hora de Bombai. Els dos es van enfrontar, amb trenta-vuit minuts de diferència, durant mig segle.
Madras Time es va eliminar gradualment. L'hora de Calcuta va durar fins al 1948. Bombai va aguantar fins al 1955, i fins i tot després, els temples del foc Parsi van continuar utilitzant-lo per a rituals, i els Mumbaikars van continuar dient que "corren a l'hora de Bombay" quan van arribar tard.
Fonts i referències
- bombaywiki (CAMP), *Hora de Bombay* (exactament 38 minuts i 50 segons; Victoria Terminus i els rellotges de l'Ajuntament enfrontats)
- Atlas Obscura, *La llarga història del "temps de Bombay" i la resistència a la dominació colonial* (intents de 1870 i 1881; controvèrsia de la torre Rajabai; més de 2.000 treballadors a la fàbrica Jacob Sassoon)
- Shekhar Krishnan, *Hora de Bombay: funcionament del rellotge a la ciutat colonial, 1870–1955*
- Història en viu de l'Índia, *Quan ajustar el rellotge va dividir el subcontinent* (rètols BT/ST als diaris; cita de Jim Masselos; Calcuta 1948, Bombai 1955)
- Oxford ORA, *The Politics of Time in Colonial Bombay* (El rumor de Fergusson sobre perdre el tren; fer marxa enrere el 1883)