Jerusalem

Sabíeu que...?

Una ciutat on tots els edificis han de portar la mateixa pedra

El 1918, Ronald Storrs, aleshores governador militar britànic de Jerusalem, va emetre un reglament que exigia que els edificis de la ciutat s'enfrontessin amb pedra calcària local. Formava part d'un pla director elaborat per Sir William McLean, en aquell moment enginyer de la ciutat d'Alexandria, amb l'aportació de l'arquitecte Arts and Crafts C. R. Ashbee.

La norma va sobreviure a l'administració que la va fer. Ha estat portat endavant per totes les autoritats posteriors i es manté en la llei municipal avui.

El material és una família de calcàries pàl·lides i dolomies extretes dels turons de Judea, formades al Cretaci superior. La varietat arquetípica és meleke, una pedra calcària blanca que talla netament en grans blocs i s'ha utilitzat des de l'antiguitat: el Mur Occidental està construït amb ella. Quan el sol baix colpeja les façanes de color crema i rosa, tota la ciutat adquireix la fosa daurada darrere de la frase Jerusalem d'Or.

El reglament s'ha modificat repetidament. L'ordenança de 1936 exigia que els murs exteriors fossin construïts amb pedra. El pla director de 1944 només requeria que els murs exteriors, les columnes i qualsevol paret davant d'una carretera estiguessin encastrats amb pedra natural quadrada, cosa que reduïa la pedra de l'estructura al revestiment, en gran part perquè el formigó armat s'havia tornat barat i disponible.

Encara s'aplica. La Biblioteca Nacional d'Israel, acabada el 2023 amb un disseny d'Herzog & de Meuron, hi està revestida. A partir de l'any 2000, hi havia unes 650 empreses de tall de pedra que operaven a Cisjordània, produint pedra rosa, sorra, daurada i pedres blanques.

Durant un segle, després de diversos canvis d'administració, s'ha mantingut una norma sobre com ha de ser l'exterior d'un edifici.

El rellotge: la qüestió de quan canvia l'hora s'ha mantingut amb menys coherència.

Israel i els territoris palestins utilitzen UTC+2 a l'hivern i UTC+3 a l'estiu, amb noms diferents: hora estàndard d'Israel i hora d'estiu d'Israel d'una banda, hora d'Europa de l'Est i hora d'estiu d'Europa de l'est de l'altra.

Les dates sovint han variat.

Fins al 2013, l'hora estàndard d'Israel es va reprendre el dissabte a la nit abans del Yom Kippur, de manera que el dejuni, que s'estableix a la nit, començava i acabaria una hora abans. Com que el calendari hebreu és lunar, el Yom Kippur pot caure en qualsevol lloc des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre, la qual cosa significava que de vegades Israel tornava a l'hora estàndard fins a sis setmanes abans que la majoria dels altres països. La data es va convertir en un tema recurrent de la negociació de la coalició; una esmena de 2005 va reduir l'horari d'estiu en 23 dies. El 2013, la Knesset va fixar el període des de l'últim diumenge de març fins a l'últim diumenge d'octubre, alineant-se amb Europa.

Els territoris palestins marquen les seves pròpies dates. El 2021 van finalitzar l'horari d'estiu el 29 d'octubre, dos dies abans que Israel. El 2023 els dos van estar en hora diferent durant 24 hores. I el 2011, Cisjordània i Gaza van funcionar en diferents moments, després que les autoritats de Ramallah moguessin els rellotges després del Ramadà i les autoritats de Gaza no ho seguissin.

Una ciutat on la llei ha estat inequívoca des de fa més de cent anys sobre de què s'ha de fer cada paret, i on la resposta a quina hora és de vegades ha depèn de l'oficina que va emetre l'avís.

Hores de llum al llarg de l'any a Jerusalem