Roma

Sabíeu que...?

Roma va suprimir deu dies i Europa ho va discutir durant 341 anys

Cada dia, els turistes llencen aproximadament 3.000 € en monedes a la Fontana di Trevi.

Durant un any que suposa uns entre 1,4 i 1,6 milions d'euros. El 2022, l'entitat benèfica Càritas Roma va comptabilitzar 1,4 milions d'euros fora de l'aigua; El 2023 va ser un rècord.

Amb una mitjana de potser trenta cèntims la moneda, 3.000 euros al dia són de l'ordre de deu mil monedes, llençats a mà, per l'espatlla esquerra, cada dia, en una ciutat que rep uns 21 milions de turistes l'any.

Es recullen amb pals de raspall i una mànega d'aspiració mentre la policia està a prop, perquè segons una ordenança de la ciutat una moneda passa a ser propietat municipal en el moment que toca l'aigua, cosa que fa que la pesca sigui un robatori. Les detencions són rutinàries. Un home va dir als periodistes que recollir-los havia estat la seva professió durant anys.

Des de l'any 2001 els diners es destinen a Càritas Roma, que els utilitza per fer funcionar un banc d'aliments i un menjador social i per ajudar les famílies amb dificultats. Suposa aproximadament el 15% del pressupost anual de la caritat, i gràcies als comptadors de voluntaris només es perd un 6% pel cost de classificar-lo.

Les monedes arriben en totes les monedes de la Terra —euros, dòlars, lliures— i es separen i s'intercanvien. Entre ells, Càritas ha informat de trobar ulleres, medalles religioses i un conjunt de dentadures.

El rellotge: tot això és una disposició molt romana, perquè es tracta d'una ciutat amb forma en dir-li a tots els altres què han de comptar.

El 1582 el papa Gregori XIII va eliminar deu dies del calendari i, el que és més important, va fixar la regla dels anys de traspàs que encara s'executa dins de tots els dispositius de la Terra. Roma va exportar un sistema per comptar el temps i el món va trigar tres segles i mig a adoptar-lo plenament.

El Trevi és la transacció inversa. Deu mil vegades al dia, el món llança el seu petit canvi enrere.

El 24 de febrer de 1582, el papa Gregori XIII va emetre una butlla papal anomenada Inter gravissimas, "entre els assumptes més greus". El calendari julià havia estat sobreestimant tranquil·lament la durada de l'any en uns onze minuts des de Juli Cèsar, i onze minuts a l'any, sumats durant setze segles, havien arrossegat l'equinocci de primavera deu dies fora de posició. La Pasqua anava a la deriva.

La solució va ser contundent. Als països que el van adoptar immediatament, el dijous 4 d'octubre de 1582 va ser seguit pel divendres 15 d'octubre de 1582. Del 5 al 14 simplement no va passar. Deu dates van ser eliminades de la història humana per decret.

Un detall és tranquil·lament brillant: el cicle dels dies feiners no es va tocar. El dijous encara va ser seguit de divendres. Només van saltar els números. Ningú va perdre un diumenge.

Llavors Europa va passar els següents tres segles i mig en desacord.

Els estats catòlics van canviar alhora: els Estats Pontificis, Espanya, Portugal, Polònia-Lituània. França va seguir al desembre. Els països protestants i ortodoxos van rebutjar un calendari emès per un Papa. La Gran Bretanya va aguantar fins al 1752, moment en què l'error havia crescut a onze dies, de manera que el dimecres 2 de setembre va seguir el dijous 14 de setembre. Rússia va esperar fins al 1918. Grècia fins al 1923 — 341 anys després de Roma.

Durant segles, la data va canviar quan es va creuar una frontera. El 1627 les forces angleses van desembarcar a l'Illa de Ré el 12 de juliol, i els francesos els esperaven el 22 de juliol. El mateix dia. Les dues parts van acordar que era dijous.

I Suècia, magníficament, va intentar fer el canvi gradualment saltant cada dia de traspàs durant quaranta anys. Es va saltar el 1700, després es va oblidar el 1704 i es va oblidar de nou el 1708, deixant Suècia un dia per davant del calendari julià i deu dies per darrere del gregorià, sola al món amb un calendari propi.

El rellotge: estàs llegint això al calendari de Gregory. Així és gairebé tothom. El veritable assoliment de la reforma no van ser els deu dies, sinó la regla dels anys de traspàs: divisible per quatre, excepte segles, tret que fos divisible per quatre-cents. Per això el 1900 no va ser un any de traspàs i el 2000 ho va ser.

Aquesta regla s'executa ara en silenci a tots els telèfons, tots els servidors i tots els rellotges de la Terra, inclòs aquest. Una fixació papal del segle XVI per a la data de Pasqua encara està fent aritmètica a la butxaca.

Hores de llum al llarg de l'any a Roma