Sabíeu que...?
Es va riure de l'home que va inventar l'estiu i només volia atrapar arnes
El 15 d'octubre de 1895, un empleat de vint-i-vuit anys de l'oficina de correus de Wellington es va aixecar davant de la Wellington Philosophical Society i va llegir un article titulat Sobre l'ajust temporal estacional als països al sud de lat. 30°.
El seu nom era George Vernon Hudson. Era un entomòleg, un molt bo, que finalment reuniria la col·lecció d'insectes més gran de Nova Zelanda. La seva feina a l'oficina de correus era el treball per torns, que li deixava hores de llum per sortir a buscar arnes. Però a l'estiu, el capvespre arribava massa aviat per ser útil després d'una jornada laboral normal.
Així doncs, va proposar la solució òbvia: avançar els rellotges dues hores entre octubre i març, i tornar després. Va argumentar que utilitzaria la llum malbaratada a primera hora del matí, reduiria "l'ús excessiu de la llum artificial que predomina actualment" i donaria a la gent "un llarg període d'oci a la llum del dia... per al cricket, la jardineria, el ciclisme o qualsevol altra activitat a l'aire lliure desitjada".
La Societat es va riure d'ell.
Un membre va dir que estava fora de qüestió modificar un sistema que havia estat en ús durant milers d'anys. Un altre va preguntar, aparentment sarcàstic, si els rellotges necessitarien dos jocs d'agulles. Un tercer va dir que la idea era totalment poc científica i impracticable.
L'acta recull la resposta d'Hudson: lamentava veure el paper tractat amb ridícul, havia volgut que fos pràctic i va ser aprovat per aquells que estaven a l'aire lliure.
Després va tornar als seus insectes.
El rellotge: tenia raó, i va trigar molt a importar.
Hudson va presentar un segon article el 1898. A Anglaterra, William Willett va arribar a la mateixa idea de manera independent i va publicar The Waste of Daylight el 1907; va morir l'any 1915 sense veure'l adoptat. Alemanya el va implementar per primera vegada, el 1916, per estalviar carbó en temps de guerra, i en sis setmanes una dotzena de països havien copiat una ordre administrativa alemanya.
La mateixa Nova Zelanda no va aprovar la Summer-Time Act fins al 1927, trenta-dos anys després del document d'Hudson. I quan finalment va arribar, va aconseguir una hora, no les dues que havia demanat.
El 1933 va ser el primer destinatari de la medalla T. K. Sidey, finançada amb diners recaptats per commemorar aquesta Llei. El seu obituari als anals de la Royal Society té unes 1.700 paraules. L'horari d'estiu no s'esmenta en els primers 1.400 d'ells. Allà se'l recorda, correctament, com un home que estudiava els insectes.
Aproximadament un terç dels països del món encara canvia l'hora dues vegades l'any.
Auckland es troba a 175 ° est, a UTC+12, canviant a UTC+13 cada estiu, la meitat del que va proposar Hudson, al país on li van dir que no es podia fer. Nova Zelanda havia estat el primer país del món a adoptar oficialment l'hora nacional estàndard, el 1868, per això potser també va ser el primer lloc on algú va pensar seriosament a traslladar-lo.
I a causa del lloc on es troba al món, Auckland és una de les primeres ciutats de la Terra que entra cada nou dia.
El que en fa un lloc adequat perquè s'acabi la història: una de les primeres ciutats a començar cada dia pertany a un empleat de correus que només volia una mica més de llum al vespre per anar a mirar arnes, i a qui van dir que no fos ridícul.
Fonts i referències
- Viquipèdia, *George Hudson (entomòleg)* (document del 15 d'octubre de 1895; proposta de dues hores; segon article de 1898; medalla T. K. Sidey de 1933)
- No.8 Re-cablejat, *Hora d'estiu* (Reaccions dels membres de l'associació: Maskell, Travers, Harding; resposta d'Hudson)
- Nautilus, *L'entomòleg del segle XIX que va somiar l'horari d'estiu* (declaració completa i justificació del document)
- HuffPost (sense esment de l'horari d'estiu a les primeres 1.400 paraules de l'obituari)
- Fragment de *The Great Daylight Saving Time Controversy* (Nova Zelanda es va convertir en el primer país a adoptar l'hora estàndard el 1868; els esforços legislatius de Thomas Kay Sidey)
- PressReader/Whanganui Midweek (Llei de l'horari d'estiu de 1927; Hudson obté una hora en lloc de dues)