Hora local actual a Seül

Hores de llum al llarg de l'any a Seül

Sabíeu que...?

La península coreana ha mogut el rellotge sis vegades, i ni una vegada a causa del sol

Corea del Sud va superar les 100.000 cafeteries el 2022. Ara hi ha més cafeteries al país que botigues de conveniència.

Només Seül té entre 17.000 i 18.000 cafès registrats, aproximadament un per cada 500 residents.

Els coreans beuen unes 405 tasses de cafè per persona i any, segons Euromonitor. La mitjana mundial és de 152. Això és més d'una tassa al dia, cada dia, per cada home, dona i nen del país, i situa Corea al segon lloc per càpita del món per darrere de França. Algunes estimacions són més elevades: l'Institut Econòmic de Corea d'Amèrica el situa en 512 tasses. Al voltant del 75% dels adults coreans beuen almenys una tassa diària. El cafè representa el 30,8% de tot el mercat de begudes de Corea del Sud, més que les begudes carbonatades, amb un 25,5%.

Starbucks va obrir la seva primera sucursal coreana a Seül el 1999, dins d'una universitat de dones.

Però el nombre de cafès no s'explica realment per la quantitat de cafè, i els coreans us ho diuen. L'explicació més persuasiva que ofereixen els arquitectes i urbanistes coreans és més senzilla i una mica trista: els apartaments són petits, les oficines són intenses i no hi ha cap altre lloc on seure.

Un cafè de Seül no és un lloc on es ven cafè. Es tracta d'un saló de lloguer, a preu de copa, on un estudiant pot estudiar quatre hores, un autònom pot treballar tota la tarda i ningú et demanarà que marxis.

El rellotge: que es troba estranyament al costat del poc control que aquesta ciutat ha tingut històricament sobre les seves hores.

El 1434, sota el rei Sejong, el científic Jang Yeong-sil i els seus col·legues van construir l'Angbu Ilgu, un rellotge de sol que es va convertir en el cronometrador oficial del regne. Va establir l'estàndard a Hanyang, el Seül modern, que funciona aproximadament a les UTC+8:27:52.

Aquesta és l'última vegada que es va posar un rellotge coreà només mirant el cel. Tot després d'haver estat una decisió sobre una altra cosa.

• 1 d'abril de 1908: l'Imperi coreà adopta per primera vegada una zona horària d'estil occidental: UTC+8:30, basada en 127,5° est. Astronòmicament, això és adequat per a la península.
• 1 de gener de 1912 — Sota el domini colonial japonès, el governador general trasllada Corea a UTC+9, el meridià 135, igual que el Japó.
• 21 de març de 1954 — El govern del president Syngman Rhee torna a UTC+8:30, restaurant el meridià precolonial.
• 10 d'agost de 1961 — Torna a UTC+9, citant l'eficiència administrativa i la coordinació amb els socis comercials i les forces aliades.
• 15 d'agost de 2015: Corea del Nord es trasllada a UTC+8:30 i l'anomena Hora de Pyongyang, programada per al 70è aniversari de l'alliberament. Durant els propers tres anys, és l'únic país del món amb aquesta compensació.
• 5 de maig de 2018: després de la cimera intercoreana, els rellotges de Corea del Nord avancen 30 minuts a les 23:30 del 4 de maig, tornant a UTC+9 i realinejant-se amb Seül.

No es va fer cap d'aquests sis canvis perquè algú va mirar fora. Van ser fets per a la sobirania, per a la colonització, per a la descolonització, per a l'economia, per al simbolisme i per a la diplomàcia, en aquest ordre.

I aquí està la part més aguda. Seül es troba a 127° est. El meridià astronòmicament correcte per a Corea és el de 127,5°, l'estàndard adoptat el 1908 i restaurat el 1954.

Per tant, Seül ha tingut el fus horari correcte dues vegades i hi ha renunciat dues vegades.

Seül avui funciona amb UTC+9 i està uns trenta-dos minuts per davant del seu propi sol, que és, al final, la cosa menys interessant d'un rellotge que ha estat mogut quatre vegades per quatre governs per quatre raons completament diferents.