Caracas

Sabíeu que...?

Veneçuela ha tingut el fus horari correcte dues vegades i l'ha renunciat dues vegades

Veneçuela ha guanyat més concursos de bellesa internacional que qualsevol país de la Terra: 24 títols dels Quatre Grans: set Miss Univers, sis Miss Món, nou Miss Internacional i dos Miss Terra. És l'únic país que ha guanyat els quatre més d'una vegada, i s'ha endut dues vegades dues de les quatre corones en un sol any.

Entre 1983 i 2003 va arribar a les semifinals de Miss Univers vint-i-un anys seguits.

Això no és sort, i Veneçuela mai ha pretès que ho fos. Al seu voltant va créixer tota una indústria: acadèmies de formació, entrenadors, cirurgians i milers de concursos locals celebrats cada any a escoles, casernes de l'exèrcit i, segons els informes de l'època, presons. La final nacional és un dels esdeveniments televisius més vistos del país. Els informes de l'època descriuen habitualment que les reines de bellesa es classifiquen al costat dels jugadors de petroli i de beisbol entre les exportacions del país.

Va seguir guanyant a través del col·lapse econòmic. La corona de Miss Univers 2013 va arribar en un any d'alta inflació de dues dècades i escassetat de béns bàsics.

La qual cosa és útil saber abans de mirar què va fer el país amb el seu rellotge, perquè allà apareix el mateix patró: una decisió presa una vegada, defensada amb força, i després invertida quan es va quedar curta l'electricitat.

Veneçuela s'asseu incòmode al mapa. El país està centrat prop de 67°30′ oest, gairebé exactament a mig camí entre els meridians estàndard a 60° oest (UTC−4) i 75° oest (UTC−5). No hi caben cap zona d'hora sencera.

El 1912 el país va resoldre això correctament, adoptant UTC−4:30, centrat a 67°30′ oest. Caracas es troba a uns 66°58′ oest. L'ajust era gairebé perfecte.

El 1965 Veneçuela va abandonar-lo i es va traslladar a UTC-4, segons es diu per adaptar-se a una preferència internacional emergent per a zones d'hora sencera en comunicacions i aviació, acceptant una pitjor alineació solar a canvi d'un nombre més arrodonit.

El desembre de 2007 va tornar. El president Hugo Chávez va decretar el retorn a UTC−4:30, amb els rellotges que van tornar enrere trenta minuts a les 3 a.m. del 9 de desembre. La raó indicada era que els nens es despertaven a l'escola a la llum del dia. També es va llegir àmpliament com una declaració d'independència, i durant els següents vuit anys i mig Veneçuela va ser l'únic país del món amb aquesta compensació.

Després, l'1 de maig de 2016, va desaparèixer de nou.

Aquesta vegada el motiu va ser l'electricitat. Una forta sequera havia reduït els nivells d'aigua a la presa Guri, que subministra aproximadament dos terços de l'energia elèctrica del país, i les interrupcions eren freqüents. Avançar el rellotge trenta minuts augmentaria la llum del dia cap al vespre, quan la gent torna a casa i encén els llums i l'aire condicionat. Els rellotges van anar des de les 2:30 del matí fins a les 3:00.

La mateixa mesura va arribar amb el tancament anticipat dels cinemes, el racionament dels centres comercials i la pèrdua de jornades laborals dels empleats del sector públic.

No tothom es va convèncer. Un comptable de Caracas va dir als periodistes que no estava d'acord: feu servir la mateixa quantitat de poder independentment del que digui el rellotge. Un humorista local va fer broma sobre les zones horàries reals del país: hores sense llum, hores sense aigua, hores d'emissions presidencials, hores de cues.

El rellotge: aquí teniu l'aritmètica a sota de tot.

A UTC−4:30, Caracas es va asseure a uns dos minuts del seu propi migdia solar. A l'UTC−4, on és avui, passa uns vint-i-vuit minuts per davant del sol.

Així doncs, la mateixa mitja hora s'ha mogut quatre vegades en un segle —1912, 1965, 2007, 2016— i dues vegades el país ha mantingut la compensació que en realitat coincideix amb el seu cel, i dues vegades l'ha deixat anar.

Els dos canvis moderns es van explicar en termes de llum del dia i nens. Van moure el rellotge en direccions oposades.

Hores de llum al llarg de l'any a Caracas