Atenes

Sabíeu que...?

Atenes té un ordinador de 2.000 anys que ningú no va notar durant un any

Grècia té uns 120 milions d'oliveres.

La població és d'uns 10,4 milions d'habitants. Això resulta en onze o dotze arbres per grec. Al voltant de 450.000 famílies depenen de l'oli d'oliva com a font d'ingressos primària o secundària. L'oli d'oliva representa aproximadament el 9% del valor de tota la producció agrícola del país, el 2-3% de totes les seves exportacions i el 20% de les seves exportacions d'aliments.

Ara, per l'estadística, tothom repeteix, que és on això es posa interessant.

Llegiu constantment que els grecs consumeixen més oli d'oliva per persona que ningú a la Terra, normalment 20 litres a l'any, de vegades 24. Més de cinc galons cadascun. És una figura meravellosa i està a tot arreu.

L'International Olive Council, que és l'organisme que realment ho mesura, va situar el consum per càpita grec en 9,3 quilograms a les seves estadístiques de març de 2025. La Comissió Europea el tenia a 17,9 kg el 2011/12. Una publicació grega especialitzada en oli d'oliva estima una mica més de set litres per a l'any de collita 2025-26, dos litres menys que dos anys abans, i diu clarament que els grecs ja no poden utilitzar més oli d'oliva per persona que ningú, sigui el que fessin en el passat.

Per tant, la versió honesta és: Grècia encara és la primera o a prop d'ella, el nombre està caient ràpidament i la xifra en àmplia circulació és aproximadament dues o tres vegades la mesurada actual.

A escala, els nord-americans consumeixen al voltant d'un litre a l'any. Fins i tot la xifra grega desinflada és set vegades més.

El rellotge: Atenes té experiència prèvia d'un objecte famós que triga molt de temps a llegir-se correctament.

L'any 1900, els bussejadors d'esponges van trobar un naufragi romà davant d'Antikythera. Entre els bronzes que van aixecar hi havia un terròs corroït, que va romandre ignorat durant aproximadament un any fins que, el maig de 1902, l'arqueòleg Valerios Stais va notar una roda dentada al seu interior.

Va resultar ser un ordinador astronòmic engranat construït al voltant del 150-100 aC. Va trigar fins al 2005, i l'exploració de TAC, per revelar milers de caràcters grecs amagats dins de la corrosió, efectivament un manual d'instruccions, sense llegir durant dos mil anys.

Atenes no és una ciutat que s'afanya a una xifra definitiva.

L'any 1900, els bussejadors d'esponges de l'illa de Symi anaven cap al nord d'Àfrica quan una tempesta els va obligar a refugiar-se davant d'Antikythera, un illot rocós entre Creta i el Peloponès. Van baixar a mirar al seu voltant i van trobar un naufragi d'època romana a uns 45 metres, escampat per estàtues de bronze i marbre.

El govern grec va organitzar un rescat. Durant l'any següent va recuperar coses espectaculars —l'Efeb d'Antikythera, el cap del filòsof, àmfores, joies, vidre— i tot es va destinar al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

També es va recuperar un tros de bronze corroït aproximadament de la mida d'un llibre gran. Ningú s'ho va mirar de prop. Es trobava en un racó del museu.

El 17 de maig de 1902, l'arqueòleg Valerios Stais es va adonar que el terròs s'havia assecat i dividit, i que al seu interior hi havia una roda dentada.

El mecanisme d'Antikythera es va construir al voltant de 150–100 aC. És una calculadora de bronze de manivela i és l'ordinador analògic més antic conegut de la Terra. Va seguir el sol i la lluna, va reproduir el moviment irregular de la Lluna mitjançant un engranatge descentrat i un passador, va predir eclipsis solars i lunars a través del cicle de Saros, va executar el calendari metònic de 19 anys, va mostrar les posicions dels cinc planetes coneguts a l'antiguitat i va comptar el cicle de quatre anys dels Jocs Panhel·lènics entre ells.

Només sobreviu un terç d'ella, ara en 82 fragments, incloses 30 rodes dentades corroïdes. L'engranatge més gran tenia 223 dents, cadascuna llimada a mà.

No hi hauria res de complexitat mecànica comparable a cap lloc de la Terra durant aproximadament 1.400 anys.

I hi havia una cosa més dins. Quan l'any 2005 es va aplicar l'exploració TC d'alta resolució, va revelar milers de petits caràcters grecs gravats entre els engranatges: un manual d'instruccions, escrit al bronze, sense llegir durant dos mil anys.

El rellotge: actualment esteu utilitzant un dispositiu que us indica l'hora de ciutats d'arreu del món, fa un seguiment de la sortida i la posta del sol i segueix la fase de la lluna.

Així ho va fer aquell. Era de bronze, encaixava en una caixa de fusta, la giraves amb un mànec, i va baixar amb un vaixell mercant fa dos mil anys i es va estirar al fons del mar fins que uns bussejadors d'esponges van quedar atrapats amb mal temps.

Hores de llum al llarg de l'any a Atenes